Pelis :)

TOMBOY
La temàtica principal, es el canvi de sexe, com un se sent, les mentides, la bisexualitat, les pors de no agradar, l’amor,…. I tots aquests temes vistos des de dintre la família i amb els amics.

la Lisa, una noia que viu a la porta de davant del mateix edifici que la laura, nomes veure-la es pensa que es un noi i ja l’introdueix en el grup com a tal. Segons la peli es va enamorant, però i si li hagués agradat des del principi, i per por, de ganes que fos un noi, ja hagués sobreposat que ho era? La nostre societat esta predeterminada d’aquesta manera, com pot ser que una nena de nomes 10 anys sàpiga que es el que li agrada? Potser, i nomes potser, ella veu que li agrada i per aquest simple fet predetermina que es un noi, i no una noia.

A simple vista es veu com una noia femenina (cabell llarc i deixat anar, s’ha la veu mes d’una vegada amb faldilla o samarreta rosa, en una ocasió es maquilla,…) però, es que una cosa no treu l’altre. A mes, es porta be amb la gent, esta integrada en el grup de nois a mitges (ja que no la deixen jugar amb ells a futbol, però a la vegada esta allà mirant i es passa els dies amb ells).

Mes endavant, es a ella a qui li toca “assegurar-se” de que la Laura es una noia, li toca aquest rol, d’entre tots els nois que hi havia allà. Per que? Perquè no qualsevol altre de tot el grup? Perquè ella “necessitava” saber-ho, inclús amb l’ho petita que era necessitava saber la veritat i ordenar-se les idees. Perquè havia volgut fer un peto a una noia? De fet, quan la pel·lícula acaba, es veu l’acceptació dellà, no se si ha acabat acceptant o entenent els seus sentiments ni la situació, però el que es clar, es que ella esta enamorada, ho sap i tot i així vol ser amiga seva, la vol amb ella.

Es fan molts primers plans, sobre tot de la Laura, i la sensació que em dona a mi, es per que es vegi que es petita, que es una nena, la innocència que te.

A la pel·lícula no ha a música, cosa que la fa mes dura, mes difícil de portar, i s’acosta mes a la realitat, ja que la vida, no te música en viu. En canvi els sorolls se senten clarament, jo crec que es fan mes forts, com si realment la Laura estigues en tensió, escoltant, atenta.

Una seqüencia que j ocre que es la clau, es quan en el principi de tot, es veu el clatell de la Laura i tu, ja pressuposes que va amb bici i que es un noi, i al cap d’uns segons t’adones de que ni es un noi, ni va amb bici. Que vol dir això? Que les coses no son el que semblen, que ella “tapa” el que es i el que fa.

La segona seqüencia que m’ha agradat molt es quan la Lisa va a buscar a la Laura i quan arriba a casa seva, demana per el Michael a la seva germana petita, la Jeanna i aquesta, li diu que no esta a casa, com la germana, sense veure-ho l’entén, la protegeix, sense adonar-se ja la acceptat i li es igual el que faci la seva germana, perquè ella se l’estima igual

L’inici de la pel·lícula el trobo encertat. Dona mes informació de la que en un principi ens pensem. Com ja he dit abans, sembla un noi que va amb bici i resulta ser una noia conduint un cotxe. Això fa referencia a que realment, no sabem res, que no ens deixem enganyar per els ulls.

El final de la pel·lícula, també es bonic, quan la Laura es presenta amb el seu propi nom a la Lisa,  somriu.

Quan es va fer el comentari en el cinema, vaig notar que a molta gent no li havia agradat el comportament de la mare de la Laura, ja que no la volia escoltar i no li deixava temps per explicar-se. Jo, personalment, penso que el seu comportament va ser encertat. La Laura es pot sentir com vulgui, i estic segura que la seva mare ho entendrà, però ella ha fet algu malament i això no te excusa, s’ha de solucionar. Un cop solucionat, es pot parlar amb ella. Estic segura que la mare va veure la urgència del fet (ja que començava l’escola, i no podia ser mantenir una mentida tant de temps) així que va decidir tallar-ho en sec. Estic mes que segura que la seva mare, mes endavant entendria els sentiments de la noia, però no una mentida.

LOS INOCENTES:

la pel·lícula es de terror, amb sang, però no Gore.

com a personatge parlaré del policia, un home gran, cabell gris, nas gran, cara caiguda per el temps, te una panxa gran, sempre vesteix fosc, es com un avi avorrit per la seva feina, però que en el fons veus que la disfruta.

Es seriós, sempre surt preocupat o avorrit, no f mai broma, i te aquella cara típica que sembla que t’estigui a punt de renyar. Ell comença i acaba la pel·lícula, l’emmarca. És ell el que “incita” els nois per anar a la casa, tot dient el contrari, que no hi anessin que allà hi havia mort algú i estava tancat. Tot i ser bona persona, és “ingenu”: si li dius a un grup de nois que volen fer una festa que hi ha una casa de colònies tancada nomes per ells, hi aniran. Més endavant, és ell qui tanca la pel·lícula, no diré com, ja que desvetllaria el final, però és ell el que acaba amb la historia dels nens que van anar a la festa.

Crec que aquest personatge és molt representatiu en la historia perquè, tot hi que no surt molt, ens dona la visió d’algú de fora la historia, com una persona adulta i racional veuria les escenes de la pel·lícula, com algú madur podria veure la historia amb les poques escenes que ell a vist, i com amb els arguments que queden al final, es podria fer un judici figurat en la continuació de la pel·lícula.

La pel·lícula esta dividida per part en 12 directors, cosa difícil, ja que tot i tenir una part destinada al seu art, han d’estar dacord tots. El muntatge esta ben fet, jo destacaria el moment en que es veu com si fos una càmera del mòbil. De moment, ja començo dient que no es un mòbil qualsevol, sinó un Iphone, que avui dia s’està posant molt de moda entre la població jove. Després es grava una escena, la primera de tot on es veu un dels nois parlant a la càmera. Això ens dona la oportunitat d’aprofundir més en aquell personatge, ens deixa entrar a la pel·lícula. Veiem més les seves emocions, més de prop, i per si fos poc, com ells viuen l’escena.

No trobo gaire rellevant ni els sorolls ni la musica, tot i que no estava mal trobada, crec que es podria haver utilitzat mes forta o mes fluixa per crear una miqueta mes d’enviat.

Una seqüencia que trobo interessant es quan un home, que no se sap si es bo o dolent para davant de la noia que esta a la parada de bus i més tard, davant dels dos nois quan fugen. Que hi feia allà aquell home? Els seguia? Passava allà per casualitat?

El que impacte més  de la peli, el que és més important en tema fotografia que apareix, són dues coses: el paperet en forma de ninot que es fa per el dia dels innocents, que es troba al costat de cada una de les persones mortes. L’altre es veu quan els dos nois supervivents estan a punt d’escapar de la casa i arriben a la caldera, on hi havia una tauleta amb tot de fotos i records del noi que va morir el dia dels innocents feia uns anys. Aquestes son les dues mostres de fotografia mes importats.